Què recursos oferir per emprar les TIC

Crec que abans de poder emprar les TIC com a canal de comunicació, hem de ser capaços d’haver establit una relació de confiança i proximitat per a poder avançar en aquesta manera nova relacionar-nos. Faig referència d’això, perquè crec que si no hem estat capaços de mostrar-nos amb una actitud propera, amb una actitud que mostri als pares i mares que no som els posseïdors de la veritat absoluta i que necessitem de la seva participació, perquè ells són els que millor coneixen al seu fill, sinó trasmitim això en poques ocasions aconseguirem de la participació de la resta d’activitats, tallers, festes, etc. Un cop aconseguit, crec que les TIC ens poden ajudar en primer lloc per mostrar el dia a dia a l’escola. Perquè tenim la necessitat de mostrar com és la jornada i per a que puguin saber què fan els seus fills, les diferents propostes, rutines, activitats, etc. I, cal tenir present que les noves tecnologies ens ofereixen un ventall de possibilitats per poder establir l’esmentada relació. En primer lloc, tenim com un centre podria afavorir això. Crec que les webs, són el clar exemple de com una eina pot mostrar l’escola, la seva filosofia, així com els diferents moments de la jornada. Jo l’anomenaria que és com la carta de presentació del centre, és un espai on poder inserir tots els aspectes rellevants per donar-se a conèixer al món. 

Per altra banda, el bloc d’aula és una eina que afavoreix aquest tipus de comunicació per es un espai per reflectir el dia a dia. A més a més, és una oportunitat per donar protagonisme a l’infant, doncs els hi agrada mostrar allò que fan mostrant-lo i veient-se a les fotos i/o als diferents muntatges hipermèdia. 

A més, les xarxes socials poden ésser espais on es poden comunicar els pares amb la mestra, de manera més informal, per parlar de temes d’interès per part de les famílies. Pot servir per poder establir relacions entre els pares i mares, a més a més d’informar-se d’aspectes relacionats amb l’educació. 

No podem deixar de banda l’adreça electrònica per poder sol·licitar, demanar qualsevol informació ja sigui amb el centre, amb els tutors, així com entre mestres. Crec que és una altra via de que pot emprar tota la comunitat educativa. 

Altres com el lipdub poden ésser maneres de donar possibilitat a les famílies a sentir-se part del centre, de afavorir confiança. Sense deixar de banda les festes tradicionals durant el curs escolar. 

Aquestes i altres són els exemples que podem trobar i segons el centre i la seva filosofia emprarà unes eines o unes altres per aconseguir els propis objectius. Per això, hem de tenir present la diversitat de les noves tecnologies per utilitzar les que més s’adeqüin a la nostra metodologia.

Y el mundo cambió

Anoche, en Discovery Max ofrecieron el programa "Y el mundo cambio". Diferentes profesionales expresan y argumentan el origen y como nos ha influenciado en nuestras vidas la telefonía móvil. Me pareció muy interesante y por ello os adjunto el enlace del vídeo, por si lo queréis visionar cuando os apetezca.

Espero que os guste.

y el mundo cambió

Quan jo arribi a escola

No vull deixar plasmada una reflexió idíl·lica envers la situació desitjada, docs en aquest moment crec que tinc una visió un tant més objectiu de la realitat que quan vaig començar la carrera, inclòs abans de ser mare. Així, des d’aquesta posició faré la meva opinió. 

Quan jo arribi a una escola m’agradaria trobar-me a persones que estiguin orgulloses de ser mestres, orgulloses de sentir que ser docent és un honor. A més, m’estimaria que els companys de feina, encara que no estiguin prou motivats per les diferents raons de la vida laboral i familiar, tinguessin ganes d’aprendre dia rere dia, perquè sentin i pensin que la figura del docent així ho requereix, ho estima, ho creu... persones amb ganes de treballar, amb ganes d’oferir als alumnes un tipus d’educació que pugui donar resposta a les necessitats físiques, emocionals, etc., dels nens i nenes. He començat dient que no vull ésser i idíl·lica però no sé si els arguments anteriors ho són, perquè el que jo desig és trobar-me amb persones honestes, respectuoses, empàtiques... 

“Penseu que és ideal en un món on prima que guanyi el millor i on la competició desmesurada i sense escrúpols és una qualitat positiva de la persona? Creieu que pensar en sí mateix fins a ser egoista ens portarà a cap fita?” 

Personalment, penso que no sé si arribaré a ser mestra perquè em fa molt de mal apreciar, viure en un tipus de societat on fer “Nova Escola”, serà una mica difícil. Perquè encara hem d’aprendre moltes coses envers el civisme, la covivència, etc., que no sé si tothom està d’acord i/o ho vol aprendre. Aleshores i per acabar, que el que necessitem és més formació i educació emocional, realitzar dinàmiques de grup, educar-nos per a la convivència respectuosa que tant present és a la teoria, però tan escassa a la pràctica i a la vida diària. Cal tenir present, que per aconseguir que els nostres alumnes siguin persones competents, respectuoses, felices, etc., hem de ser-ho nosaltres primer. Perquè som models en tot moment i a tota arreu, i els nostres actes, accions, i maneres de fer s’interioritzen abans que les nostres paraules.

"La sonrisa de un niño que es feliz en la escuela no tiene precio. La sonrisa de un maestro que es feliz en la escuela...eso tampoco tiene precio".José María Toro(2005)

El placer de usar las TIC en educación infantil

La lectura “El placer de usar las TIC en el aula de Infantil” de na Estívaliz Asore i Jesús Gil, m’ha provocat pensar en la diversitat d’aparells que podem emprar en el procés d’ensenyament aprenentatge amb els infants en etapes d’infantil. Crec que no havia arribat a ser capaç de donar sentit als determinats aparells dins l’aula i un cop he llegit l’article, he pensat en com els podria utilitzar de manera adequada. L’exemple que més m’ha agradat ha estat el emprar el buscador per cercar animals, triats pels infants, per imprimir les imatges i després posar-li el nom a cada animal. És una manera molt òptima doncs, partim de l’interès i afavorim la lectura i l’escritura. Altre exemple, ha estat la utilització del projector per poder visionar, de molt a prop, tot allò interessant (el poder emprar-lo com si fos un “microscopi” per poder observar i conèixer l’element i/o l’animal de manera exhaustiva) 

Trobo que és una lectura que ajuda a poder endinsar les TIC a l’escola, degut que provoca tenir present el ventall de possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i de com podem emprar-les en etapes primerenques. Sembla que quan parlem de les TIC només ens referim a Internet, en canvi hi ha molts aparells digitals. La càmera digital, la impressora, el projector, etc., són clars exemples molt presents i utilitzats a la nostra vida diària, i semblen no tenir sentit dins les aules. Però, hem de ser conscients que als natius digitals els interessa, els motiva, els hi agrada el poder emprar-los i, a la vegada, fomenta l’autonomia, la creativitat i fa que l’alumne pugui ésser protagonista del seu procés d’aprenentatge. 

Zona clic

A continuació us adjunt una adreça on podreu trobar un munt de projectes molt interessants, per a dur a terme amb infants des dels tres anys fins a 18 anys. Aquesta pàgina, ens dóna idees per elaborar el nostre treball i, a la vegada, com poder adecuar els nostres objectius als infants.

Desitjo que us agradi i si teniu oportunitat feu les activitats, us sorprendrà les capacitats que tenen els/les nens/es en la resolució de les diferents propostes.

zonaClic

Ppt Caillou

Les dos darreres classes pràctiques les hem dedicat a confeccionar un presentació de diapositives amb format de power point, per crear un material interactiu pels infants. Aprofitant un dibuixos animats actuals, hem elaborat diverses activitats a les quals nens i nenes, en etapa infantil, tindran l'oportunitat de familiaritzar-se amb el format digital de manera lúdica i interessant. 

A les tres pràctiques hem hagut de: inserir els hipervíncles corresponents de la veu, botons per anar a l’anterior i/o posterior diapositiva, anar a l’inici, enllaçar els dos ppt, etc. A més a més d’agregar una acció a una determinada a un objecte per a que especificar el que hauria de passar al fer clic o al passar el ratolí per sobre l’objecte. I, a la vegada, a aprendre a posar un fons a cada diapositiva personalitzant-lo així com el tipus de lletra... 

Han estat molt enriquidores pel meu aprenentatge degut que mai havia fet aquest tipus d’ús al tant utilitzat programa, i he de dir que m’ha agradat molt degut que ho trobo molt atractiu pels infants. He dir que l’he dut a la pràctica amb el meu fill i l’ha agradat molt poder aprendre jugant d’aquesta manera.

Algunas consideraciones en torno al sofware educativo en Educación Infantil. Santos Urbina

Aquest article m’ha ajudat a tenir present quins són els aspectes a considerar per saber si les qualitats dels materials informàtics s’ajusten i s’adeqüen a l’etapa corresponent. En primer lloc, segons el meu parer, l’adult és el protagonista en la intervenció en l’esmentada adequació. És a dir, un mestre o un pare i/o mare ha de saber triar, essent crític envers el producte per poder assabentar-se de quin tipus de material és i, si aquest, ajudarà a aconseguir els objectius plantejats i desitjats. Si més no, encara que el material sigui l’adient, si no sap adequar-se en la seva utilització, no es podrà considerar que ha estat positiu el seu ús, doncs és tan important com la fase d’escollir el material. Les qüestions serien: què he d’escollir i com ho farem servir. Fent referència a l’última pregunta, l’autor esmenta de la importància de contextualitzar els programes informàtics per a que suguin beneficiosos.

Aleshores, com a pares i futures mestres els hauríem de contemplar les diferents consideracions exposades i argumentades a l’article, per ésser coherent amb el procés d’ensenyament aprenentatge; perquè hem de saber si compleixen o no les condicions per ser educatius. Però, no podem deixar de banda que les indústries aprofiten un munt d’eslògans o frases com “aprender jugando”, per vendre els seus productes, sent un estratègia purament mercantil. Degut això, ens hem d’informar bé de tots aquells aspectes necessaris per saber fer una tria adient, i així ser coherents amb els nivells i ritmes d’aprenentatges. Com he esmentat anteriorment, crec que la lectura ens ajuda a aprendre que aspectes com el títol, el vocabulari, el punter, etc., són d’essencial importància per poder donar resposta a les necessitats i interessos dels infants.

¡Si ya no me acuerdo de lo estudié el año pasado!

Aquest és un vídio que m'ha agradat molt degut que, en un parell de minuts, un infant ens dóna una lecció als adults, als professionals de l'educació. Ens ensenya, ens hauria de fer reflexionar envers el com és el sistema eduactiu actual i com és la pedagogia del segle XXI.

Si teniu un moment, no dubteu en mirar-lo, us agradarà!

Com ens poden ajudar les TIC en la comunicació escola-família?

Crec que les TIC són una eina que afavoreix la comunicació i la participació de la família, al procés educatiu dels seus fills. Perquè ajuda als pares i mares a observar, informar-se i a conèixer què fan els infants i, com ho fan a l’escola. Crec que això és molt positiu per a que en un futur puguin col·laborar junts de manera respectuosa, degut que és una via d’apropament, de comunicació i de conversa pels dos entorns més propers del nen/a. Doncs, emprar les TIC ofereix a l’escola poder obrir les seves portes i donar a conèixer la filosofia i la pedagogia de centre. Permet ensenyar als pares i mares què es fa durant la jornada educativa. I, això és molt favorable, perquè les famílies necessiten orientació i guia envers aquest nou model d’ensenyament, d’aprenentatge i de comunicació per poder aconseguir una comunitat educativa harmoniosa i coherent. 

A la vegada, el fet d’ulitizar-les és una manera de ser coherent amb la societat actual, a més d'ajudar i motivar cap a la iniciació en el coneixement i en l’ús de les esmentades tecnologies. Tal aspecte crec que és essencial ja que la família ha de conèixer les eines i les noves maneres de comunicar i tractar la informació, que utilitzan i/o utilitzaran els seus fills. Per això, l’escola pot ésser l’entorn que inicii aquest apropament, en el cas d’aquelles famílies que no han tingut gaire o gens contacte amb les TIC, i en l’ús per aquelles que mostrin nocions bàsiques d’aquestes o més. 

Per acabar, cal esmentar que el fet que una escola mostri interès per les TIC ens indica que és una escola que vol aprendre, millorar, adequar, comunicar-se, canviar el procés d’ensenyament aprenentatge, perquè té intenció de compartir el dia a dia amb la resta del món, i això requereix una dedicació adicional a la feina. Requereix una formació continua per part de tots els professionals del centre.

Caceres del tresor

Les caceres del tresor són una eina pedagògica innovadora degut que convina els aprenentatges amb les TIC. Crec que és un clar exemple de com podem començar a apropar-nos i a usar les tecnologies en el procés d'ensenyament aprenetatge, ja que ens ofereix noves idees i maneres per integrar-les a la jornada. A més, a més permet tenir present el nivell de desenvolupament, ja que aquesta eina pot ésser creada segons els interessos i els ritmes del alumnat, provocant un disseny adequat a la realitat de l'aula. Per altra banda, crec que per a infants en etapa infantil, és una mica complex degut al nivell exigit, necessari i requerit per comprendre el contingut. Faig menció d'això, perquè m'ha semblat que hi ha una quantitat de text escrit excessiu per infants en edats compreses entre tres a sis anys. Crec que hauria d'estar dissenyats amb més imatges per aconseguir una informació més visual, i així arribar a una total comprensió per part dels alumnes. No plantejo eliminar tot el llenguatge escrit, degut que han d'anar familiaritzan-se amb ell i és necessàri que els infants s'adonin de la seva funcionalitat, però no podem plantetjar el mateix grau de dificultat per a infants que tenen tres anys, que pels que tenen cinc, degut que aquests últims ja tenen constància de l'existència de les lletres, de la seva forma i, la gran majoria, ja saben escriure i, alguns ja acomencen a juntar fonemes per  poder llegir. El que proposo és que de manera progessiva s'augmenti el text per poder ésser coherents amb les capacitats dels alumnes, augmentant l'interés i la curiositat per aprendre, tant pel que fa a l'eina com per que fa a la informació, i evitar la frustració.

Aleshores, i com he comentat de manera anterior, crec que és una eina acertada degut que la podem crear a partir de les necessitats reals d'una aula en particular, ajustant-la tant al nivell i ritmes, com als gustos i desitjos de la descoberta del infants. A la vegada, la podem compartir amb la resta del món i ens podem beneficiar d'altres projectes, la qual cosa ofereix a la descoberta qualitat i diversitat.

Audacity

Després de familiarizar-nos amb l'editor d'audio, Audacity  he realitzat un projecte a partir d'una poesia de l'assignatura, literatura catalana. El programa és molt complet degut que pots gravar un audio en el moment, cortar, enganxar, unir, etc., sons. A més a més de canviar la velocitat, revertir, etc.
En el meu treball he hagut de: gravar el poema; inserir la música i tallar-la (degut que la seva durada era superior a la del poema); deixar sense soroll (ruido) el poema amb l'apartat d'efectes, per aconseguir un so clar i sense obstacles; i he inserit un efecte que es diu, desvanecer progresivamente, un cop acava el poema per fer que el volum de la música comenci a baixar.
Us convido a que utilitzeu aquest programa però, primer que escolteu el meu treball. Cal dir que els últims paràgrafs del poema han estat inventats per mi, la qual cosa fa que vulgui compartir-ho amb vosaltres perquè em fa molta il·lusió.
Moltes gracis i desitjo que vos agradi!

Poema: Artígues, T: Poesia oral africa: Bakuba. Apunts, Literatura catalana. Curs 2012/2013. Seu d'Eivissa (Illes Balears).

Música: Creative commons, 066 Música sin usura 22-10-2012 Sellos - ECM - I.

Què diu la normativa?

Pel que fa la normativa en l’aplicació de les TIC als processos educatius, crec que estem d’acord amb les aportacions dels diversos articles i àrees on es posa de manifest l’aproximació a l’ús de les TIC, poder emprar-les de manera transversal, i a més a més de poder conèixer el perquè de la seva utilització. Crec que són propostes pedagògiques coherents amb la nova societat del coneixement degut que la normativa contempla la influència de les TIC en el desenvolupament social actual. 

Si més no, he trobat a faltar la formació inicial i permanent del professorat. Al preàmbul hi ha un paràgraf on s’esmenta la capacitació dels docents envers les TIC, però no especifica i/o es contempla altres aspectes necessaris i importants per poder donar resposta al procés d’ensenyament aprenentatge fitxat pel currículum. Crec que hauria de fer referència i dedicar els apartats corresponents per reflectir el suport, el aprenentatge i a la guia que requereixen els mestres i professors, degut que sense això no es podrà abordar les competències establertes a la normativa. Perquè sense l’atenció i la contemplació requerida, no es podrà abraçar i aconseguir un resultat òptim i coherent amb els propòsits i objectius de l’esmentada normativa. 

Altra àmbit que he trobat a faltar és de la família. Perquè si la intenció és que tots els infants tinguin accés i oportunitat a la iniciació en l’ús i la familiarització, no es pot deixar de banda els entorns més propers. Per això, crec que tant pel que fa la normativa com les escoles, són responsables d’oferir oportunitats a la participació i a la col·laboració, així com a la conscienciació de la importància i responsabilitat que tenen de donar oportunitat a l’educació de manera conjunta. 

Aleshores i per acabar, crec que a la normativa li manca rellevància a dos dels àmbits més importants envers l’educació dels infants, les famílies i els docents. Perquè si sabem on arribar però no sabem i/o no tenim les eines, els recursos i les estratègies de com arribar, estem deixant de banda la qualitat del procés d’ensenyament aprenentatge. Perquè no podem negar que la nova societat requereix de nous escenaris i rols en els processos educatius per poder aconseguir que els nens i nenes siguin capaços, feliços i reflexius (Gadner).

Competència digital dels professors.

En aquesta entrada adjunt dos vídeos molt interessants que en Jordi Adell ens ofereix envers la competència digital tant pels mestres com per la resta de ciutadans. El primer fa referència als docents i el segon està dirigit cap als alumnes, pares i/o la resta de persones.

Segons el meu parer crec que són de gran interès degut que no podem donar l'esquena a la realitat, a l'era la qual vivim. Hem de saber quins són els avantatges i els inconvenients d'aquesta era de la tecnologia digital comporta per poder decidir si ens serà útil, si haurem d'aprendre i/o les mancances i barreres que presentem, així com  per conèixer la nova manera d'accedir a la informació, i a la manera de comunicar.

Aleshores, hem d'estar disposats per conèixer la situació actual i tenir en compte les fases d'en Jordi Adell per no angoixar-nos i frustrar-nos per aprendre a emprar les noves tecnologies i poder integrar-les a la vida.

La competencia digital

Wordle

A continuació us mostro el mosàic de paraules que responen a la pregunta: Com han influènciat les TIC a la societat? Ho hem realitzat amb el programa Wordle i, per a molts de nosaltres ha estat la primera vegada que l'hem emprat.

 

Educación prohibida

Un cop el visionat del vídeo documental, Educación prohibida, puc esmentar que m’ha agradat molt degut que és de gran interès per la futura professió de mestre. Els diferents professionals de la matèria, ofereixen un punt de vista coherent amb una filosofia semblant a la que hem estudiat durant aquest anys de carrera, la qual estem a favor pel respecte i consideració que mostra cap els nens i nenes, així com pels companys de feina i professió. 

M’ha semblat molt realista, molt acord pel que fa a la nova era i a la nova societat. Doncs, fa menció al sistema educatiu actual com un sistema que “adiestra” als infants aconseguint homogeneïtat, en tots i a cadascú dels aspectes personals, socials i cognitius dels alumnes. I, això ja no és el que requereixen i necessiten els alumnes per poder fer front a les dificultats de la vida. Degut això, m’ha provocat la reiteració del pensament que l’escola s’ha quedat obsoleta, degut que els mestres no poden, no són capaços o no volen entendre que cada subjecte és singular, únic i irrepetible. Aleshores, i segons el meu parer, si no som capaços de contemplar les esmentades característiques, no estem acompanyant el procés d’ensenyament aprenentatge de manera respectuosa amb els éssers humans. 

Us convido a visionar-ho, perquè mereix la pena, perquè hi ha diferents pedagogs, investigadors, educadors, pediatres, etc., que expliquen i defensen un sistema educatiu que vol evitar la frustració i l’avorriment a les aules, i deixar de banda aquelles proves, anomenats exàmens, i aquells objectius que impedeixen observar i escoltar les necessitats reals dels infants, a la vegada que aposten i defensen el treball col·laboratiu i participatiu dels alumnes, per aconseguir la motivació i el gaudiment cap als aprenentatges de la vida.

Desitjo que us agradi tant com a mi!

Gimp2

En aquesta sessió, hem emprat el programa Gimp per poder inserir a una imatge qualsevol, les fotos de les membres del grup, aconseguint una única imatge. A continuació hem adjuntat el text desitjat i així és com ha estat el resultat.

Gimp 2

Aquesta és la imatge que he elaborat a partir d'emprar una nova eina. És un programa que es diu Gimp i on pots retocar les teves imatges al teu desitg. És a dir les pots fer més grans o més petites, pots insertar nous elements, canviar el color... 

pel que fa a la meva pràctica, cal esmentar que ha estat la primera vegada que l'he utilitzat i, degut això el resultat no és el més òptim. No obstant això, he volgut penjar la meva primera obra d'art i així poder apreciar l'evolució en la utilització del nou programa a les futures sessions.

Desitjo que vos agradi i us convido a emprar el dit programa!

         

SOCIEDAD DE LA INFORMACIÓN, TECNOLOGÍAS DIGITALES Y EDUCACIÓN

Cuando hablamos de la era de la Información y la Comunicación, creo que estamos de acuerdo al decir que nos ha generado e influido en el aprendizaje, en la manera de comunicarnos, en el contexto, en la manera de obtener información, etc. 

Pero, ¿qué pasa con aquellas personas que no dispongan de las estrategias y herramientas necesarias, tanto tecnológicas como personales y sociales, para poder comunicarse e informarse en la nueva era? 

Este artículo, Sociedad de la información, tecnologias y educación,  digitales nos recuerda y/o nos hace saber la dificultad y los inconvenientes que les supone a muchas personas, ya sea por falta de recursos económicos como humanos. Porque esta nueva manera requiere de la formación inicial y continua para no caer en una analfabetización tecnológica. Por ello, cabe contemplar la necesidad de crear y poner en práctica programas y acciones formativas destinadas a facilitar el acceso al conocimiento y a las nuevas tecnologías tanto para los más mayores como para los más jóvenes, y así poder alfabetizarnos en el uso de las TIC. 

De este modo, como futuras maestras no sólo deberemos de adaptarnos en la innovación de las tecnologías, sino también en el modelo de educación para ser coherentes con nuestra era, con nuestra nueva sociedad. Ésto, conllevará modificar la metodología y la pedagogía para poder adecuarnos al nuevo contexto. Ya que, en este momento, las estrategias y herramientas necesarias no son sólo memorizar los contenidos para aprobar la asignatura. En la actualidad, es necesario de un alumno protagonista para partir de su interés, y para que pueda adquirir competencias para aprender a aprender (autoaprendizaje a lo largo de su vida); enfrentarse a la información (buscar, seleccionar, elaborar y difundir aquella información necesaria y útil); cualificarse para el uso de las TIC; y tomar conciencia de las implicaciones económicas, ideológicas, políticas y culturales de la tecnología en nuestra sociedad. 

Así, la escuela debería de ser unos de los contextos donde poder adquirir aquellas competencias y habilidades necesarias, para acceder y usar la información y la comunicación de manera crítica y reflexiva, porque sin esa formación no se podrá conseguir un acceso y un uso óptimo. 

Para finalizar, adjunto este video, que ya todas conocemos, porque creo que es una realidad en muchos centros educativos. Y, creo que es debido a que no han sabido y/o querido contemplar los aspectos, citados en el artículo, y así poder brindar un modelo educativo coherente a la era actual.

http://www.youtube.com/watch?v=swKs_U9ujCc&feature=related

1er. dia de classe

La classe d'avui ha estat molt divertida i entretinguda degut que hem creat els blocs per l'assignatura. En un primer moment, hem elaborat un individual i a continuació hem realitzat el grupal.

Cal esmentar, que m'agrada molt aquesta eína i degut això ha estat molt amena la primera sessió del curs. A més, a més i després d'haver consultat la guia docent de la matèria, tinc moltes ganes i il·lusió per començar a realitzar les tasques corresponents i demanades per assolir els objectius i les competències requerides.

Així doncs, només puc dir o deixar plasmades les ganes de començar i de fer feina...