Quan jo arribi a escola

No vull deixar plasmada una reflexió idíl·lica envers la situació desitjada, docs en aquest moment crec que tinc una visió un tant més objectiu de la realitat que quan vaig començar la carrera, inclòs abans de ser mare. Així, des d’aquesta posició faré la meva opinió. 

Quan jo arribi a una escola m’agradaria trobar-me a persones que estiguin orgulloses de ser mestres, orgulloses de sentir que ser docent és un honor. A més, m’estimaria que els companys de feina, encara que no estiguin prou motivats per les diferents raons de la vida laboral i familiar, tinguessin ganes d’aprendre dia rere dia, perquè sentin i pensin que la figura del docent així ho requereix, ho estima, ho creu... persones amb ganes de treballar, amb ganes d’oferir als alumnes un tipus d’educació que pugui donar resposta a les necessitats físiques, emocionals, etc., dels nens i nenes. He començat dient que no vull ésser i idíl·lica però no sé si els arguments anteriors ho són, perquè el que jo desig és trobar-me amb persones honestes, respectuoses, empàtiques... 

“Penseu que és ideal en un món on prima que guanyi el millor i on la competició desmesurada i sense escrúpols és una qualitat positiva de la persona? Creieu que pensar en sí mateix fins a ser egoista ens portarà a cap fita?” 

Personalment, penso que no sé si arribaré a ser mestra perquè em fa molt de mal apreciar, viure en un tipus de societat on fer “Nova Escola”, serà una mica difícil. Perquè encara hem d’aprendre moltes coses envers el civisme, la covivència, etc., que no sé si tothom està d’acord i/o ho vol aprendre. Aleshores i per acabar, que el que necessitem és més formació i educació emocional, realitzar dinàmiques de grup, educar-nos per a la convivència respectuosa que tant present és a la teoria, però tan escassa a la pràctica i a la vida diària. Cal tenir present, que per aconseguir que els nostres alumnes siguin persones competents, respectuoses, felices, etc., hem de ser-ho nosaltres primer. Perquè som models en tot moment i a tota arreu, i els nostres actes, accions, i maneres de fer s’interioritzen abans que les nostres paraules.

"La sonrisa de un niño que es feliz en la escuela no tiene precio. La sonrisa de un maestro que es feliz en la escuela...eso tampoco tiene precio".José María Toro(2005)

El placer de usar las TIC en educación infantil

La lectura “El placer de usar las TIC en el aula de Infantil” de na Estívaliz Asore i Jesús Gil, m’ha provocat pensar en la diversitat d’aparells que podem emprar en el procés d’ensenyament aprenentatge amb els infants en etapes d’infantil. Crec que no havia arribat a ser capaç de donar sentit als determinats aparells dins l’aula i un cop he llegit l’article, he pensat en com els podria utilitzar de manera adequada. L’exemple que més m’ha agradat ha estat el emprar el buscador per cercar animals, triats pels infants, per imprimir les imatges i després posar-li el nom a cada animal. És una manera molt òptima doncs, partim de l’interès i afavorim la lectura i l’escritura. Altre exemple, ha estat la utilització del projector per poder visionar, de molt a prop, tot allò interessant (el poder emprar-lo com si fos un “microscopi” per poder observar i conèixer l’element i/o l’animal de manera exhaustiva) 

Trobo que és una lectura que ajuda a poder endinsar les TIC a l’escola, degut que provoca tenir present el ventall de possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i de com podem emprar-les en etapes primerenques. Sembla que quan parlem de les TIC només ens referim a Internet, en canvi hi ha molts aparells digitals. La càmera digital, la impressora, el projector, etc., són clars exemples molt presents i utilitzats a la nostra vida diària, i semblen no tenir sentit dins les aules. Però, hem de ser conscients que als natius digitals els interessa, els motiva, els hi agrada el poder emprar-los i, a la vegada, fomenta l’autonomia, la creativitat i fa que l’alumne pugui ésser protagonista del seu procés d’aprenentatge. 

Zona clic

A continuació us adjunt una adreça on podreu trobar un munt de projectes molt interessants, per a dur a terme amb infants des dels tres anys fins a 18 anys. Aquesta pàgina, ens dóna idees per elaborar el nostre treball i, a la vegada, com poder adecuar els nostres objectius als infants.

Desitjo que us agradi i si teniu oportunitat feu les activitats, us sorprendrà les capacitats que tenen els/les nens/es en la resolució de les diferents propostes.

zonaClic

Ppt Caillou

Les dos darreres classes pràctiques les hem dedicat a confeccionar un presentació de diapositives amb format de power point, per crear un material interactiu pels infants. Aprofitant un dibuixos animats actuals, hem elaborat diverses activitats a les quals nens i nenes, en etapa infantil, tindran l'oportunitat de familiaritzar-se amb el format digital de manera lúdica i interessant. 

A les tres pràctiques hem hagut de: inserir els hipervíncles corresponents de la veu, botons per anar a l’anterior i/o posterior diapositiva, anar a l’inici, enllaçar els dos ppt, etc. A més a més d’agregar una acció a una determinada a un objecte per a que especificar el que hauria de passar al fer clic o al passar el ratolí per sobre l’objecte. I, a la vegada, a aprendre a posar un fons a cada diapositiva personalitzant-lo així com el tipus de lletra... 

Han estat molt enriquidores pel meu aprenentatge degut que mai havia fet aquest tipus d’ús al tant utilitzat programa, i he de dir que m’ha agradat molt degut que ho trobo molt atractiu pels infants. He dir que l’he dut a la pràctica amb el meu fill i l’ha agradat molt poder aprendre jugant d’aquesta manera.

Algunas consideraciones en torno al sofware educativo en Educación Infantil. Santos Urbina

Aquest article m’ha ajudat a tenir present quins són els aspectes a considerar per saber si les qualitats dels materials informàtics s’ajusten i s’adeqüen a l’etapa corresponent. En primer lloc, segons el meu parer, l’adult és el protagonista en la intervenció en l’esmentada adequació. És a dir, un mestre o un pare i/o mare ha de saber triar, essent crític envers el producte per poder assabentar-se de quin tipus de material és i, si aquest, ajudarà a aconseguir els objectius plantejats i desitjats. Si més no, encara que el material sigui l’adient, si no sap adequar-se en la seva utilització, no es podrà considerar que ha estat positiu el seu ús, doncs és tan important com la fase d’escollir el material. Les qüestions serien: què he d’escollir i com ho farem servir. Fent referència a l’última pregunta, l’autor esmenta de la importància de contextualitzar els programes informàtics per a que suguin beneficiosos.

Aleshores, com a pares i futures mestres els hauríem de contemplar les diferents consideracions exposades i argumentades a l’article, per ésser coherent amb el procés d’ensenyament aprenentatge; perquè hem de saber si compleixen o no les condicions per ser educatius. Però, no podem deixar de banda que les indústries aprofiten un munt d’eslògans o frases com “aprender jugando”, per vendre els seus productes, sent un estratègia purament mercantil. Degut això, ens hem d’informar bé de tots aquells aspectes necessaris per saber fer una tria adient, i així ser coherents amb els nivells i ritmes d’aprenentatges. Com he esmentat anteriorment, crec que la lectura ens ajuda a aprendre que aspectes com el títol, el vocabulari, el punter, etc., són d’essencial importància per poder donar resposta a les necessitats i interessos dels infants.

¡Si ya no me acuerdo de lo estudié el año pasado!

Aquest és un vídio que m'ha agradat molt degut que, en un parell de minuts, un infant ens dóna una lecció als adults, als professionals de l'educació. Ens ensenya, ens hauria de fer reflexionar envers el com és el sistema eduactiu actual i com és la pedagogia del segle XXI.

Si teniu un moment, no dubteu en mirar-lo, us agradarà!

Com ens poden ajudar les TIC en la comunicació escola-família?

Crec que les TIC són una eina que afavoreix la comunicació i la participació de la família, al procés educatiu dels seus fills. Perquè ajuda als pares i mares a observar, informar-se i a conèixer què fan els infants i, com ho fan a l’escola. Crec que això és molt positiu per a que en un futur puguin col·laborar junts de manera respectuosa, degut que és una via d’apropament, de comunicació i de conversa pels dos entorns més propers del nen/a. Doncs, emprar les TIC ofereix a l’escola poder obrir les seves portes i donar a conèixer la filosofia i la pedagogia de centre. Permet ensenyar als pares i mares què es fa durant la jornada educativa. I, això és molt favorable, perquè les famílies necessiten orientació i guia envers aquest nou model d’ensenyament, d’aprenentatge i de comunicació per poder aconseguir una comunitat educativa harmoniosa i coherent. 

A la vegada, el fet d’ulitizar-les és una manera de ser coherent amb la societat actual, a més d'ajudar i motivar cap a la iniciació en el coneixement i en l’ús de les esmentades tecnologies. Tal aspecte crec que és essencial ja que la família ha de conèixer les eines i les noves maneres de comunicar i tractar la informació, que utilitzan i/o utilitzaran els seus fills. Per això, l’escola pot ésser l’entorn que inicii aquest apropament, en el cas d’aquelles famílies que no han tingut gaire o gens contacte amb les TIC, i en l’ús per aquelles que mostrin nocions bàsiques d’aquestes o més. 

Per acabar, cal esmentar que el fet que una escola mostri interès per les TIC ens indica que és una escola que vol aprendre, millorar, adequar, comunicar-se, canviar el procés d’ensenyament aprenentatge, perquè té intenció de compartir el dia a dia amb la resta del món, i això requereix una dedicació adicional a la feina. Requereix una formació continua per part de tots els professionals del centre.